Font: Roman Biernacki. Pexels.

Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA): Què és i com ajudar el teu fill o filla?

El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que pot generar molts dubtes i preocupacions en les famílies. No és una malaltia que es pugui “curar”, sinó una condició amb un ampli espectre de manifestacions. Quan un infant mostra dificultats per comunicar-se, relacionar-se o adaptar-se a l’entorn, les famílies sovint se senten desbordades buscant respostes. Però saber què fer i per on començar pot marcar una gran diferència en la qualitat de vida del vostre fill/a.

Símptomes associats al TEA

Moltes famílies sospiten que alguna cosa no va bé quan el seu fill té uns 18 mesos. Tot i que alguns infants semblen desenvolupar-se amb normalitat fins als 12 o 24 mesos, posteriorment poden experimentar una pèrdua sobtada de les habilitats lingüístiques o socials que havien adquirit. 

Problemes habituals associats al TEA

Comunicació

  • Dificultat per iniciar o mantenir una conversa. Sovint prefereixen gestos en lloc de paraules, desenvolupen el llenguatge de manera lenta o no l’arriben a desenvolupar.
  • Contacte visual reduït o absent. No miren cap als objectes que altres assenyalen ni utilitzen expressions facials o gestos per comunicar emocions.
  • Repetició de paraules o frases. Poden memoritzar fragments de diàlegs o anuncis (ecolàlia).
  • Regressió. Alguns infants deixen de balbucejar o de dir les primeres paraules que havien après.

Interacció social

  • Absència de reciprocitat social. Poden evitar el contacte visual, no respondre a somriures o a la seva crida pel nom, i no mostrar empatia envers altres persones.
  • Preferència per jugar sols. Sovint mostren poc interès a compartir activitats o participar en jocs cooperatius.
  • Relació objectual. En lloc de relacionar-se amb les persones, tracten les altres com a objectes o ignoren la seva presència.

Resposta sensorial

  • Hipersensibilitat o hiposensibilitat sensorial. Poden evitar el contacte físic o trobar dolorosos sons habituals, alhora que mostren respostes poc comunes davant estímuls com el tacte, les textures, els gustos o les olors.
  • Exploració atípica. Freguen superfícies, porten objectes a la boca o els llepen.

Joc

  • Absència de joc simbòlic. No imiten accions com donar menjar a ninos o simular trucades telefòniques.
  • Joc repetitiu. Prefereixen jugar sols amb rutines molt estructurades, com alinear objectes.

Comportament

  • Rigidesa en les rutines. Es mostren irritables o resistents davant de petits canvis en les rutines.
  • Moviments repetitius. Poden balancejar-se, aletejar les mans o girar en cercles.
  • Interessos restringits. Sovint s’obsessionen amb temes concrets o mostren un enfocament intens en parts d’objectes, com les rodes d’un cotxe.

Per què és important el diagnòstic i la intervenció precoç?

Una de les primeres passes que realitzarà el psicòleg infantil quan se sospiti un TEA és fer una avaluació multidisciplinària, que inclou l’observació directa del comportament del nen/a, entrevistes amb les famílies i l’ús d’eines específiques com el ADOS-2 (Autism Diagnostic Observation Schedule). Aquesta avaluació no es limita a establir el diagnòstic, sinó que també busca crear un pla d’intervenció personalitzat per al nen/a així com implementar les ajudes i adaptacions a l’escola necessàries per garantir un desenvolupament més efectiu de l’infant en l’entorn educatiu i millorar d’aquesta manera la seva qualitat de vida. 

La detecció primerenca del TEA és fonamental, ja que els primers anys de vida són crucials per al desenvolupament del cervell i és més probable que l’infant respongui positivament a les intervencions, millorant les seves habilitats socials i comunicatives. El diagnòstic es realitza generalment al voltant dels dos anys, un moment clau per identificar el trastorn i iniciar les intervencions a temps. 

Com pot ajudar un psicòleg infantil?

Un psicòleg especialitzat en TEA és un aliat fonamental per identificar i abordar les necessitats del/la vostre fill/a. 

Les intervencions poden incloure:

  • Teràpies de comunicació: Aquestes són fonamentals per ajudar els infants amb TEA a desenvolupar habilitats socials i de comunicació. Sovint tenen dificultats per comprendre llenguatge no literal, com metàfores i bromes, així com per reconèixer les emocions d’altres persones. 
  • Teràpies conductuals: Aquestes teràpies ajuden a reduir conductes agressives o atípiques i a establir rutines. L’Anàlisi del Comportament Aplicat (ABA) és una tècnica molt eficaç per ensenyar habilitats pràctiques com l’autocura i l’autonomia.
  • Gestió emocional: Els infants amb TEA sovint tenen dificultats per gestionar les seves emocions, la qual cosa pot provocar moments d’estrès o frustració. Mitjançant tècniques específiques, el psicòleg infantil pot ajudar-los a identificar i regular les seves emocions de manera efectiva.
  • Adaptacions educatives: Les dificultats socials i emocionals derivades del TEA poden dificultar la integració a l’aula. El psicòleg infantil pot col·laborar amb els mestres per establir estratègies adaptatives i crear un entorn d’aprenentatge inclusiu que tingui en compte les necessitats particulars del infant. Ja sigui mitjançant ajustos metodològics o un pla individualitzat d’aprenentatge.
  • Suport emocional per a les famílies: Una part essencial de la intervenció psicològica és el suport a les famílies. Les preocupacions derivades del diagnòstic de TEA poden generar molta ansietat en les famílies. El psicòleg infantil pot treballar amb les famílies per ajudar-les a comprendre millor el trastorn i proporcionar-los estratègies per afrontar els reptes diaris, com la gestió de comportaments difícils o emocionals.


El TEA no defineix el futur del vostre fill/a, però amb les eines i el suport adequats, sí que podeu ajudar-lo a construir una vida plena i feliç.
Si necessites més informació sobre com començar a ajudar al teu fill/a i iniciar el seu tractament, consulta els passos a seguir o contacta’m per correu electrònic o mitjançant el formulari de contacte. Junts podem donar al vostre fill/a les eines per créixer i desenvolupar tot el seu potencial.