Problemes emocionals i conductuals
Els problemes emocionals i de conducta són comuns en la infància i poden afectar àmbits socials, emocionals, acadèmics i familiars. La detecció i intervenció precoç és clau per millorar el pronòstic, ja que poden tenir causes neurològiques o ambientals.
Hi ha una gran varietat de problemes emocionals, des de trastorns específics fins a patologies més inespecífiques. La seva varietat i complexitat requereixen una visió àmplia per comprendre’n l’origen i el manteniment, sovint identificat per pares i professors.
Indicadors que cal tenir en compte:
Alguns indicadors de trastorns emocionals en infants poden ser:
Aquestes dificultats no només afecten el procés d’aprenentatge, sinó que també dificulten les relacions socials i la interacció saludable amb els altres. Alguns dels problemes de conducta més comuns inclouen:
Els símptomes varien segons l’edat i el desenvolupament, afectant àmbits socials, emocionals, acadèmics i familiars. Tot i que poden ser part del desenvolupament normal, cal avaluar la freqüència, intensitat i persistència per decidir si cal suport professional.
- Preferència per estar sols.
- Queixes de molèsties físiques i absentisme escolar per aquestes.
- Ansietat, inseguretat, temor i preocupació constants.
- Comportament immadur així com dependència dels adults.
- Pensaments o idees atípiques.
- Tristesa i/o apatia.
Aquestes dificultats no només afecten el procés d’aprenentatge, sinó que també dificulten les relacions socials i la interacció saludable amb els altres. Alguns dels problemes de conducta més comuns inclouen:
- Dificultat per concentrar-se.
- Baixa tolerància a la frustració.
- Conductes desobedients i cerca d’atenció amb manca de disciplina.
- Transgressió de normes socials.
- Desmotivació acadèmica i expulsions escolars.
- Manca d’empatia.
- Conductes agressives i violentes.
- Interpretació errònia d’intencions i respondre agressivament.
- Absència de culpabilitat i remordiments
Els símptomes varien segons l’edat i el desenvolupament, afectant àmbits socials, emocionals, acadèmics i familiars. Tot i que poden ser part del desenvolupament normal, cal avaluar la freqüència, intensitat i persistència per decidir si cal suport professional.
