Ansietat i fòbies
Sentir ansietat de manera ocasional és una reacció normal davant de situacions amenaçadores o complicades, i ens ajuda a mantenir l’atenció i a afrontar els desafiaments. No obstant això, l’ansietat esdevé un trastorn quan es manifesta amb més freqüència i s’acompanya de preocupacions i pors intenses, excessives i persistents sobre esdeveniments quotidians.
Signes als quals hem de parar atenció:
Els infants poden expressar l’ansietat de manera diferent dels adults.
Sovint, els nens/es i adolescents amb ansietat es preocupen excessivament per:
Els símptomes poden variar segons el temps i empitjorar en moments d’estrès, malalties, exàmens o conflictes familiars. El suport primerenc és clau perquè l’infant desenvolupi habilitats d’afrontament saludables i pugui superar els desafiaments que s’enfronta durant la seva infància.
- Preocupació o por excessiva, especialment en situacions noves.
- Nerviosisme, tremolors o tics.
- Inquietud o dificultat per relaxar-se.
- Queixes freqüents de mal de cap, muscular o estómac sense causa mèdica.
- Plor o rebequeries intenses i freqüents.
- Dificultat per dormir o malsons recurrents.
- Aïllament social i resistència a activitats escolars o socials.
- Augment del ritme cardíac, respiració accelerada (hiperventilació) i sudoració.
- Consciència de preocupar-se més del que haurien de fer-ho.
- Dificultat per concentrar-se o deixar de pensar en la preocupació.
- Sensació de perill, pànic o catàstrofe.
- Cansament fàcil o constant fatiga.
Sovint, els nens/es i adolescents amb ansietat es preocupen excessivament per:
- El seu rendiment, a l’escola i esports.
- Esdeveniments catastròfics, com terratrèmols o guerres.
- La salut d’altres, com els membres de la família.
Els símptomes poden variar segons el temps i empitjorar en moments d’estrès, malalties, exàmens o conflictes familiars. El suport primerenc és clau perquè l’infant desenvolupi habilitats d’afrontament saludables i pugui superar els desafiaments que s’enfronta durant la seva infància.
